

Organon und der zweite Teil der Analytiken. Die Analytica posteriora (von altgriechisch ἀναλύειν analýein, deutsch ‚auflösen‘, lateinisch posterius ‚das Spätere‘ griechisch Ἀναλυτικὰ ὕστερα Analytiká hýstera) sind die zweite Analytik des Aristoteles, die vierte Schrift des sog.En algunes edicions es tradueix Analítics posteriors. És el quart llibre de l'Òrganon, i se situa després de Primers analítics i abans dels Tòpics. Es compon de dos llibres (I: 71a - 89b, II: 90a - 100b) i no hi ha dubtes sobre la seua autenticitat.

Segons analítics (en grec antic Ἀναλυτικῶν ὑστέρων, en llatí Analytica posteriora, abreujat An.
